Agraïm al TOTI MILÀ la crònica de la diada Montserratina. Aquesta es la seva visió:
Anada amb cotxe direcció a Torrelles i Sant Vicenç on iniciem la sortida en bicicleta cap a les 8 del matí. Diferents circumstàncies s’ajuntan perquè aquest any sigui dels menys concorreguts per part del CC Begues .
Sortim només quatre El Marcelo, El Raul, El Sacaire i jo.
Tenim per davant uns 40 km d’anada i 40 de tornada amb la pujada al monestir de Monserrat com a fita.
El dia es molt bo, només a dalt ens trobem una mica de boira com de costum.
Per la carretera ens anem trobant petits i grans grups de ciclistes que també porten les mateixes intencions que nosaltres .
Ho portem bé , el ritme es molt bo , quasi diria que massa per lo que ens espera . Al cap d’una hora aproximadament arribem a peu de muntanya, encarrego l’esmorçar a la Barca com cada any i ens reagrupem abans de començar a pujar , arranca en Raul que va molt bé , després sortirem darrera el Sacaire el Marcelo i jo.
El Sacaire arriba el primer com no podia ser d’altre manera , darrera seu el Raul que era la primera vegada que feia la pujada i després El Marcelo i jo, jo he trigat uns 45 minuts , el CC Begues a quedat representat i amb molt bon paper
Impresionant la gentada que puja aquest dia , gent que et passa i d’altres que els passes , dona gust perquè es una marxa no competitiva , cada qual te el seu repte personal , pares amb els seus nens , avis, bicicletes de muntanya , de tot.
Arribem a a dalt , recollim el pin, foto de rigor, i avall a esmorçar .
La baixada ha estat molt bona la carretera seca , això si , jo no havia vist mai tantes bicicletes baixant.
Després d’esmorçar la tornada es molt rapida peró també força dura per la velocitat que imprimim i els piques que hi han.
Resumin, una jornada estupenda , amb ganes de repetir-la l’any que bé
UNA SALUTACIÓ
TOTI
